Capítol 3 – Les connexions
En “L’observatori” de Les cinc llunes escoltem la reflexió del clown i acròbata de circ Tinga Tinga, qui va ser distingit l’any 2020 amb la Medalla de les Belles Arts del Ministeri de Cultura. Als seus setanta-cinc anys va pel camí d’emular el seu antecessor Charlie Rivel, pallasso català que va actuar fins als huitanta anys. En el vídeo podem veure l’artista desprenent alegria amb el seu característic riure i bon humor, mentre comparteix entrenament amb el també artista de carrer argentí Brunitus.
A continuació teniu una imatge del seu espectacle PALS amb la Companyia Cíclicus i algunes fotos promocionals de l’artista.
Alma Mahler, Cécile Chaminade, Emilia Martí Vilaplana, o Maria Carbonell García són només algunes de les compositores que al llarg de la història han sigut silenciades pel simple fet de ser dones. La musicòloga valenciana Sakira Ventura ens presenta el seu projecte Mapa de Creadoras de la Història de la Música, una ferramenta interactiva on recull un total de cinc-centes autores de música clàssica, des del segle IX fins a l’actualitat.
Com a complement del mapa, Ventura ha creat també una llista de reproducció de Spotify amb obres de moltes de les creadores en ordre cronològic.
A més, recollim reflexions de directores i compositores valencianes sobre la situació
actual de les dones músiques i recordem a la compositora Claudia Montero.
En el capítol 3, la soprano Èlia Casanova ens presenta el seu disc Nana, una recopilació de cançons de bressol tradicionals cantades a cappella. Seguidament escoltem Mareta, Mareta, una de les més emblemàtiques nanes valencianes populars. També podeu escoltar el disc sencer a l’enllaç següent.
El musicòleg Jerahy Garcia ens parla de la música com a eina de resiliència, de la capacitat que tenen les cançons per a crear vincles de comunitat i convertir-se en símbol de determinades lluites.
N’és un bon exemple Resistiré, la cançó emblemàtica dels anys 80, popularitzada per Alaska i versionada en nombroses ocasions, que es va convertir en bandera de la lluita contra la COVID durant el confinament de 2020. El que no sap tot el món és que el tema original és del Dúo Dinámico, a qui podem veure cantar-la en un programa de televisió l’any 1988.
Una de les moltes versions a casa nostra va ser la impulsada per Carme Juan i Nacho Mañó per a À Punt, que reunia en aquesta iniciativa solidària artistes valencians de tots els estils: des de Pep Gimeno Botifarra, Dani Miquel o Pepa Cases, fins a Ximo Bayo, Rosita Amores o el Tio Fredo.
Mercedes Jorge, doctora en Medicina i catedràtica d’Història de la Música, ens parla de la funció social i cohesionadora de la música i de com aquesta activa determinades àrees del cervell en funció del ritme, l’harmonia o la melodia, a través de la dopamina i la serotonina.
Jerahy ens parla de l’efecte balsàmic de l’ària Orfeo ed Euridice, del compositor alemany Christof Gluck, en la qual l’heroi plora lamentant la pèrdua de la seua estimada i calma el seu dolor gràcies a la música. Seguidament podeu escoltar el fragment complet d’aquesta ària amb la seua partitura vocal sincronitzada.
Un altre exemple és la comèdia musical La canción del olvido, obra clau del mestre valencià José Serrano. Aquesta peça, que va coincidir en el temps amb la grip espanyola, es va convertir prompte en un fenomen de masses. Fins i tot la seua “popularitat epidèmica”, en paraules de la premsa de l’època, va fer que la històrica pandèmia s’acabara coneixent amb el sobrenom d’El soldat de Nàpols, amb clara referència al fragment més conegut de l’obra. Veiem l’article que publicava el periòdic satíric L’esquella de la Torratxa el juliol de 1918 al respecte.
Però potser el paradigma autòcton de la relació entre música i estat d’ànim és la cançó de batre, un gènere tradicional que cantaven els treballadors del camp per tal d’animar les bèsties de tir i fer més suportable la faena. Seguidament escoltem el fragment complet que ens presenta Jerahy, enregistrat per l’etnomusicòleg nord-americà Alan Lomax d’un treballador de Tavernes de la Valldigna l’any 1952.
Capítol 1: La selva
En la secció “Notes de so” ens capbussem en diferents paisatges sonors de la mà del fonografista Edu Comelles. Explorem indrets, contextos socials, tradicions, cultura, natura i climatologia a través de l’oïda.
En aquesta ocasió ens transporta a Torremolinos, on ens endinsem en una selva peculiar rodejada d’edificis d’apartaments i hotels de vacances. Un paisatge abandonat per l’ésser humà i recuperat per la natura on escoltem una multitud de sons més propis d’un país tropical o subsaharià.
D’allí viatgem a l’illa de la Palma, on trobem l’única selva del territori espanyol. Es tracta dels boscos de laurisilva del Cubo de la Galga, a l’extrem més oriental de l’illa.
I acabem el viatge a la més gran de totes les selves, l’Amazones, de la mà de l’artista sonor colombià David Vélez, qui ens presenta la seua obra Letargo, on podem sentir la profunditat d’aquest paisatge únic i la quantitat d’éssers vius que l’habiten, ocults darrere de la vegetació.
Si voleu descobrir-ne més, podeu escoltar totes les gravacions d’Edu Comelles en el seu perfil de bandcamp o visitar el seu web. També podeu descarregar el treball de David Vélez complet i de descàrrega lliure en el web del segell discogràfic Impulsive Habitat.
Capítol 1: Jesús Jara
Imagina una banda de música alemanya, un cor de gòspel, alguns flautistes, un intèrpret de folk suec i una orquestra. Ara imagina com sonarien tots ells tocant i assajant les seues peces al mateix lloc i al mateix temps, simultàniament. És el que proposa John Cage en A house full of music, una peça pensada per a escoles de música on es demana a l’alumnat que interprete, alhora, el repertori que estiga estudiant en eixe moment, sense importar el curs, el nivell o l’instrument.
La nostra pedagoga musical de capçalera Cristina Cubells ens presenta dins de la seua secció “Intermitències” a Jesús Jara, cofundador de l’Escuela de Oficios Electrosonoros de Madrid, qui aposta per una educació musical basada en l’estudi i la pràctica de músiques i intèrprets dels segles XX i XXI, com és el cas de John Cage.
Un dels projectes que s’impulsen des de l’escola de Jara és el taller d’improvisació lliure de la mà de la professora i compositora Chefa Alonso, on la música es creua amb altres disciplines com la poesia, els malabars o la performance. L’objectiu en aquest cas és desenvolupar una escolta més atenta i oberta a diferents propostes sonores. Ací teniu una mostra.
Cristina Cubells també ens descobreix el compositor anglés Brian Dennis i el seu treball Music in school: a new sound, un projecte sobre pedagogia i música experimental que l’autor va enregistrar amb la participació de xiquetes i xiquets de diverses escoles de Londres l’any 1969. En el fragment següent veiem com el professor dirigeix un grup d’alumnes amb instruments senzills, a través d’un sistema de gestos dirigits que indiquen qui i com ha de tocar en cada moment.
En un altre punt del treball podeu veure alguns alumnes enregistrant sons produïts per instruments de tota classe que a continuació reprodueixen i alteren electrònicament, modificant-ne elements com el to o la velocitat amb el mateix aparell de gravació.
Si esteu interessats a saber-ne més, podeu visitar el web de l’Escuela de Oficios Electrosonoros.
Escoltem la interpretació de Pilar Almeria d’un fragment d’El jardí dels cirerers d’Anton Txékhov, del personatge Andréievna.
Redacció Cristina Quílez, Saray Puchades i Guillem Nicolàs
Producció Estela Martínez
Assessorament lingüístic Glòria Banyuls
Edició Francesc Bosch
Realització Arnau Múria
Disseny sonor Tere Núñez
Direcció Amàlia Garrigós
Continguts multimèdia Borja Pons
