Capítol 4 – Ananda Dansa
Un dinar de Nadal al voltant d’una taula ben gran. A les prestatgeries un grapat de premis importants. La iaia Rosàngels seu com a cap de taula. Ella va ser ballarina, coreògrafa i directora, ara està a punt de gaudir d’una merescuda jubilació. Al seu costat està el tiet Edison, el seu germà, amb qui va crear la companyia allà per l’any 1981. A l’altre costat trobem el iaio Rodolf. Què podem dir del iaio? Els cosins sempre conten que Rodolf apareix al seu llibre de Literatura de l’institut. A la vora de Rodolf sempre seia el tiet Josep Lluís, el seu germà, que malauradament ens va deixar fa algun Nadal. I un poc més enllà pren café Pep Llopis, un amic de la família, d’aquells de tota la vida.
La mare, Rebeca, és una coneguda actriu, cantant i ballarina. El pare, Nacho, també és actor, però sobretot és mag. I enmig dels dos trobem la xicoteta Alma. Filla de Rebeca i de Nacho. Neta de Rosàngels i de Rodolf. Neboda d’Edison i de Josep Lluís. Hereva, sense saber-ho encara, d’una tradició familiar artística i cultural incalculable.
En la lluna plena de dansa fem una emotiva entrevista coral amb bona part de la família Valls Sirera, una família farcida de talent artístic, els integrants de la qual han transitat i transiten per la superfície de bona part de les nostres llunes: la lluna de dansa, la de teatre, la de música, l’audiovisual i una altra molt especial, la lluna de màgia.
Comencem pel final, perquè Âtman (que significa ànima, o alma, en sànscrit) és l’espectacle de comiat d’Ananda Dansa, la companyia clau per a entendre la història recent de la dansa valenciana que van crear Rosàngels Valls i Edison Valls fa quaranta anys. Com no podia ser d’una altra manera, Pep Llopis hi torna a posar la música i Rebeca Valls protagonitza l’obra. De nou, tot queda a casa.
L’obra significa un punt i final a una carrera de quatre dècades i més d’una vintena d’espectacles amb diverses reposicions de les obres més aclamades, adaptacions i guions originals.
Un dels primers espectacles reeixits de la companyia fou Crónica Civil (V-36/9), una reflexió sobre la violència protagonitzada per uns xiquets que juguen mentre viuen l’absurd de la Guerra Civil a València. Coproduïda pel Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana l’any 1986, no va recórrer només els festivals i circuits espanyols, també fou representada en diversos països europeus i americans com França, Alemanya, Colòmbia, Itàlia, Noruega, o Veneçuela, entre d’altres. Veiem els moments inicials acompanyats d’uns crèdits rudimentaris, propis dels anys 80, on apareixen l’equip tècnic i artístic d’aquella obra.
Una altra obra mereixedora del Premi Max i de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana va ser A ojos cerrados, de l’any 2003, que va comptar amb textos de Rodolf Sirera i Antonia San Juan a partir d’un conte de Dorothy Parker. Un espectacle irònic i divertit que tracta el tema del sexe, la sensualitat i l’erotisme, element central de l’hipnòtic pèndol gegant sobre el qual els artistes realitzaven els seus moviments.
Referents de la dansa valenciana i espanyola, els germans Valls han rebut importants premis a la seua trajectòria artística com el Premio Nacional de Danza del Ministeri de Cultura l’any 2006 o recentment la Medalla d’Honor del Consell Valencià de Cultura.
A l’eixida de l’estudi de Les cinc llunes, Rosàngels ens fa una valoració breu de la seua carrera de creació i el que ha significat per a ella.
Rodolf Sirera, dramaturg, escriptor i guionista, és possiblement una de les figures intel·lectuals i culturals valencianes més importants dels nostres temps. Autor d’obres de teatre com Raccord o El verí del teatre entre altres, Rodolf ens explica com ha sigut conviure amb tant d’art en la mateixa casa.
Pep Llopis fou pioner de la música d’avantguarda i autor de gairebé totes les músiques d’Ananda Dansa. Una de les més aclamades fou PINOXXIO, la versió contemporània del conte de Carlo Collodi en format dansa-teatre. Ací teniu un fragment de la seua música, interpretada per l’orquestra Venum en els Teatros del Canal.
Llopis ens explica com ha sigut treballar, colze a colze, amb Rosàngels i Edison, i el procés de creació musical a partir d’una obra escènica ja creada.
La dansa és una disciplina en la qual es poden combinar propostes de tota mena. Des de les més avantguardistes fins a les més tradicionals en una barreja de formes que pot donar lloc a resultats sorprenents. En Âtman, el comiat música i coreografia van de la mà al llarg de l’obra, que compta fins i tot amb la interpretació en directe d’un dels cants valencians més tradicionals, l’U de Batre.
El cantaor de l’Alcúdia, Jonatan Penalba posa veu a una composició creada per Pep Llopis i que interpreta l’Orquestra de la Comunitat Valenciana. El resultat és una combinació màgica de tradició i avantguarda que serveix de banda sonora a l’última proposta escènica de la companyia.
Gonzalo Santamaria és un dels pioners del circ a la Comunitat Valenciana. Junt amb un grup d’amants de la disciplina circense van crear a València l’Associació Valenciana del Circ, una entitat que deu anys després agrupa centenars de persones, professionals i aficionats entorn d’aquest art.
Santamaria es defineix com un showman que intenta connectar amb el públic a partir de la provocació, la destresa, i l’humor.
Redacció Cristina Quílez, Saray Puchades i Guillem Nicolàs
Producció Estela Martínez
Assessorament lingüístic Glòria Banyuls
Edició Francesc Bosch
Realització Arnau Múria
Disseny sonor Tere Núñez
Direcció Amàlia Garrigós
Continguts multimèdia Borja Pons