Capítol 6 – Exploracions sonores
La dansa és un art que serveix per a explicar bona part de l’evolució cultural i artística de la societat. A través del seu estudi es pot parlar del passat, del present i també del futur de la humanitat com a col·lectiu i de les seues múltiples formes d’expressió. Aquesta disciplina artística es remunta a l’origen mateix de la música i l’escriptura i per això és tan important poder observar-la també des del punt de vista acadèmic i global que permet entendre les seues diverses facetes.
En la majoria de països de l’entorn europeu, l’estudi de la dansa es du a terme en les universitats. A València, en canvi, aquest art s’estudia i investiga al Conservatori Superior de Dansa, un dels dos centres d’aquesta mena que hi ha a la Comunitat i que reuneixen experts de diferents disciplines. El centre està situat al camí de Vera, a tocar de la Universitat Politècnica, una de les institucions d’educació superior més prestigioses de l’Estat, però tot i la proximitat, ambdues institucions estan separades per una barrera invisible, infranquejable, que els impedeix estretir llaços.
En aquest centre l’alumnat pot formar-se al llarg de quatre cursos en dos itineraris diferents: coreografia i interpretació o pedagogia de la dansa. Les dues opcions obrin moltes portes en el món professional i investigador, un fum de possibilitats en què l’expressió i la creativitat són una constant.
Mari Carmen Giménez Morte és doctora, catedràtica, investigadora i docent en aquesta casa. Imparteix l’assignatura Anàlisi i Pràctica d’Obres Coreogràfiques i de Repertori, on treballa amb el seu alumnat alguns dels clàssics de la història de la dansa. Les seues classes permeten conéixer alguns dels clàssics d’aquest art i explorar-ne les possibilitats expressives.
La música és un element fonamental en la dansa en general i en les classes en particular. Poder adaptar-la a les necessitats de cada alumne i de cada matèria és d’una importància crucial. En les classes de Mari Carmen Giménez Morte, la música la posa Jesús Serrano, professor al conservatori i músic acompanyant que posa les seues habilitats al servei de la docència, un luxe del qual tant el professorat com l’alumnat tenen la sort de poder disfrutar cada dia.
El Conservatori Superior de Dansa no és només un espai de coneixement i investigació, sinó també un lloc de socialització. Un espai on ballarins i ballarines amb perfils i edats diferents es reuneixen entorn de la creativitat. L’experiència resulta sempre inoblidable i en algunes ocasions dona com a resultat propostes de molta qualitat que tenen el seu origen en aquest espai.
Una d’elles és Fil d’Arena, una companyia de dansa integrada per quatre dones que es van conéixer a les aules del Conservatori i que hui continua en actiu. Isabel Abril, Irene Ballester, Clara Crespo i Roseta Plasencia acosten la dansa a tota classe de públics perquè volen connectar amb la societat. Des del seu naixement han estrenat sis obres: Cafè Sol (2011), La Consagració de la Primavera (2014), La Sal que ens ha Partit (2015), Salt (2017), Cos a Cos. E111 (2019), i Nina (2019).
Capítol 2: Anna Raimondo
Ens endinsem en el món de l’autora italiana i transfronterera Anna Raimondo, amb qui recorrem llocs com Nàpols, Marràqueix, Valparaíso, Tenerife o Brussel·les mitjançant les seues peces sonores i altres pràctiques territorials que reuneixen oralitats i accions performatives amb els espais públics.
Part de les seues peces són un retrat del seu propi procés d’aprenentatge lingüístic, d’exploració de les sonoritats i significats de les paraules. Seguidament podeu escoltar la peça Me, My English and all the languages of my life, on Anna Raimondo reflexiona sobre les seues relacions amb els diferents idiomes de la seua vida: italià, castellà, francés i anglés. Atrapada entre el ridícul i la serietat, la vacil·lació i l’ànim, l’exploració d’Anna convida els oients a una sopa de lletres sonora. La peça va rebre el Premi Palma Ars Acustica en 2016.
Noves fronteres del benestar de l’ecosistema vaginal és un projecte serial que Anna Raimondo desenvolupa en diferents ciutats des de 2017. L’obra demana a les dones que recorden i expliquen històries personals que impliquen llocs específics. En la majoria d’aquestes col·leccions de narracions, les dones destaquen la manera com els seus cossos són cridats a actuar en els espais públics; la manera com s’espera que caminen, es vestisquen o responguen a comentaris quan són sexualitzades.
A través de l’experimentació amb hidròfons ―un tipus de micròfons submergibles a l’aigua― Anna va crear una de les seues peces més angoixants, directa, potent i contundent. Mediterráneo és una mescla de dues capes: gravacions baix de l’aigua i també, micròfon direccional per damunt de l’aigua. La veu repeteix la paraula Mediterráneo, una veu inicialment clara que es va cansant, es va ofegant.
Podeu conéixer més sobre els treballs sonors d’Anna Raimondo en la seua web o en el seu perfil de soundcloud.
Ens acomodem en “La Butaca” de Pilar Almeria qui ens instroduïx en els orígens del teatre valencià amb dramaturgs com Manuel Molins o Rodolf Sirera.
PÍNDOLA
A la secció “Intermitències” la pedagoga musical Critina Cubells ens guia per experiències musicals increïbles per als més menuts de la família de la mà d’Alba Múrcia i Vicent Pelechano.
PÍNDOLA
Acabem el capítol d’exploracions sonores amb La Cris, una artesana musical del Grau de Gandia que ens conta de com del dolor naixen les cançons més belles. L’any 2017 es va trencar la clavícula, contratemps que va servir d’inspiració per a la creació del seu disc, ClavíQla de SOL (en esCORpio), del qual escoltem el tema Suelto mi lengua.
Redacció Cristina Quílez, Saray Puchades i Guillem Nicolàs
Producció Estela Martínez
Assessorament lingüístic Glòria Banyuls
Edició Francesc Bosch
Realització Arnau Múria
Disseny sonor Tere Núñez
Direcció Amàlia Garrigós
Continguts multimèdia Borja Pons