A la lluna de València
Reflexió sobre l’origen medieval de l’expressió estar a la lluna de València.
- Inici
- Capítols
- Capítol 1 – Perenne
- Capítol 2 – La dansa que riu
- Capítol 3 – Les connexions
- Capítol 4 – Ananda Dansa
- Capítol 5 – La vida és un circ
- Capítol 6 – Exploracions sonores
- Capítol 7 – Les campanes
- Capítol 8 – Lutiers
- Capítol 9 – Cirqueres i afinació
- Capítol 10 – Fusió lunar
- Capítol 11 – Convivència
- Capítol 12 – Oficis
- Capítol 13 – Lluna plena de música
- Capítol 14 – Bufeu, bufeu, que el món s’acaba
- Capítol 15 – Improvisacions
- Capítol 16 – Llunàtics i lliures
- Capítol 17 – El fava de Ramonet
- Capítol 18 – Maleïts
- Capítol 19 – A la lluna de València
- Capítol 20 – Avinença
- Les Llunes