Capítol 1 – Perenne
En aquest primer episodi ens endinsem en l’univers de Perenne, la primera producció pública de circ contemporani per a adults de l’Institut Valencià de Cultura. Perenne és circ, però també és teatre i és música en directe, així com una posada en escena molt cinematogràfica. Una ocasió excepcional per a fer un recorregut transversal per gairebé totes les nostres llunes.
Perenne és clown, acrobàcia terrestre i aèria. És trapezi, cèrcol i corda llisa. Però també és equilibri, malabars, hula-hoops i antipodisme. Una bateria rock star que canta i diu monòlegs. I un homenatge als artistes de circ d’ahir, de hui i de demà. Olga Osuna, assistent de direcció de l’espectacle, ens explica més detalls.
Perenne parla de l’amor, del pas del temps i de la vellesa. No debades, un dels aspectes més interessants de l’obra és el seu elenc intergeneracional d’artistes, amb un ampli ventall d’edats que van des dels vint anys fins als setanta. El cas més paradigmàtic d’això és el de Tinga Tinga, nom artístic de Miguel Ángel Fernández, un clown i acròbata de 75 anys d’edat, natural de l’Argentina i amb una llarga trajectòria al món del circ. A continuació podem veure un fragment de l’obra en el qual fa un exercici sorprenent, acompanyat del seu company Hèctor Rodríguez.
El duo veterà de Perenne el completa África Cuba, l’àlies a l’escena de María Josefa Borrego, una intèrpret nascuda a l’Havana l’any 1966 i formada a la prestigiosa Escola Nacional de Circ de Cuba. En el seu monòleg tracta amb humor i ironia un dels temes principals de l’obra: la por a envellir, a la soledat, a la mort.
El seu és el cas d’una artista polifacètica que ha girat literalment per mig món, però que amb l’arribada de la maduresa veu les oportunitats reduïdes. Per això, ha de conviure, sovint, amb la precarietat. D’això en parla també al seu soliloqui, barrejant realitat i ficció.
En l’altra banda de l’espectre trobem Carmen Díaz, una jove actriu i música, qui amb la seua bateria condueix el fil narratiu i rítmic de l’obra i connecta les diferents peces de circ. Carmen ens conta que un dels seus reptes era tocar el seu instrument mentre interpretava diferents monòlegs per damunt. En el vídeo següent en podem veure un fragment, acompanyada per dos dels seus companys: Hèctor Rodríguez a la guitarra i Lorena Marciana a les palmes.
Els carrers d’una València de principis del segle XX abarrotats de gent. Un batalló de cavalleria marxant amb elegants homes uniformats. Tres dones amb pamela llancen flors des d’una carrossa. Són alguns dels protagonistes de la joia fílmica Batalla de flors, de 1905. Una pel·lícula muda, acolorida i conservada a la Filmoteca, amb més de 115 anys d’edat.
La lluna de cinema d’aquest episodi d’estrena ens proposa una visita a la Filmoteca, la institució cinematogràfica valenciana per excel·lència. Amb Saray Puchades, fem un recorregut pels diferents departaments i les seus on es conserva, restaura, cataloga i divulga l’extens i variat patrimoni audiovisual valencià.
L’edifici Rialto, situat a la plaça de l’Ajuntament de València, és un edifici històric construït l’any 1935 i seu principal de la Filmoteca. Acull la Direcció Adjunta d’Audiovisuals i Cinematografia, la sala Berlanga per a projeccions, cicles, conferències, etc, així com el Teatre Rialto, antic cinema, i una rica programació cultural de tota classe.
El Centre de Documentació Cinematogràfica i Audiovisual de l’Institut Valencià de Cultura es troba al barri de Benimaclet, i disposa d’un servei de consulta i préstec d’una gran quantitat de referències, indexades en el catàleg en línia de la seua biblioteca, la tercera més important d’Espanya especialitzada en esta temàtica.
Per la seua banda, l’Arxiu Fílmic està situat al Parc Tecnològic de Paterna, i compta amb un depòsit de material audiovisual de formats molt diversos. En el programa parlem amb Nacho Lahoz i Inma Trull, caps de Conservació i Recuperació respectivament, entre d’altres responsables de departaments.
A més de les principals seus a la ciutat de València, la Filmoteca també disposa d’espais de projecció a Castelló, al Paranimf de la Universitat Jaume I i al Teatre del Raval de Castelló; i al Teatre Arniches d’Alacant, on sovint es projecten pel·lícules i es realitzen esdeveniments de tota mena relacionats amb l’audiovisual.
En aquesta línia de descentralització, l’Institut Valencià de Cultura disposa d’un projecte de cooperació amb els Ajuntaments d’arreu del País Valencià, anomenat Circuit Cultural Valencià. Conformat per més de 80 municipis i algunes de les universitats valencianes de referència, l’objectiu és programar cinema valencià i altres espectacles culturals en poblacions més xicotetes de manera regular i professional.
Silenci a l’auditori. Sons de papers i un lleu murmuri a l’auditori. Un gest de batuta i comencen a sonar els primers compassos de la cèlebre Simfonia número 5 de Beethoven. Sona la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana.
En la lluna musical d’aquest capítol ens endinsem a les partitures de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana, creada l’any 1998 amb l’objectiu de complementar la formació de molts estudiants de conservatori i oferir una primera experiència semiprofessional a aquells que volen dedicar-s’hi.
Pablo Rus Broseta és, des de l’any 2017, el director artístic i pedagògic de la Jove Orquestra, la qual la considera una gran oportunitat per a intercanviar experiències amb altres músics i un pas previ a la resta d’orquestres europees de prestigi. A continuació podem veure’l dirigir els primers compassos de l’obra Una nit a la Muntanya Pelada, de Modest Mússorgski, interpretada per la Jove Orquestra al Teatre Romà de Sagunt l’estiu de 2019.
Per a afrontar l’exigent repertori que en cada trobada interpreten, la Jove Orquestra compta amb una plantilla d’un centenar i escaig de músics, situats a l’escena en forma de mig arc i amb la distribució per seccions instrumentals clàssica d’una simfònica. Veiem un plànol aproximat de la formació i algunes de les xifres de la simfònica.
Marc García Vitoria és el compositor resident de la Jove Orquestra. La seua obra Focus, coreographic piece for orchestra està escrita d’una manera multidisciplinària, pensada per a ser coreografiada i dansada sobre l’escena. Focus parla de la limitada capacitat d’atenció dels joves de la seua generació i de la incapacitat de centrar-se en una tasca.
A continuació podeu veure el teaser del documental Batega, dirigit per Andreu Garcia i produït per TV ON Producciones, amb el suport de l’Institut Valencià de Cultura i la participació d’À Punt Mèdia.
Podeu trobar més informació sobre la Jove Orquestra al web de l’IVC. També podeu comprar els seus discos des del web de Llibreries de la Generalitat o, si ho preferiu, escoltar-los al seu perfil d’Spotify.
Redacció Cristina Quílez, Saray Puchades i Guillem Nicolàs
Producció Estela Martínez
Assessorament lingüístic Glòria Banyuls
Edició Francesc Bosch
Realització Arnau Múria
Disseny sonor Tere Núñez
Direcció Amàlia Garrigós
Continguts multimèdia Borja Pons
