Capítol 7 – Les campanes
Vicente Gabarda, campaner de la catedral de València i de l’església dels Sants Joans, parla del paper que han tingut les campanes en el cicle de la vida, anunciant-nos festes, incendis, tempestes o actes religiosos. Un codi que coneixien els ciutadans dels pobles i ciutats i que marcava el seu dia a dia.
Art Sonor. Llorenç Barber i Montserrat Palacios
Silenci a l’auditori. Sons de papers i un lleu murmuri. Tac, tac. Un gest de batuta i… més silenci. Durant quasi 5 minuts no s’escolta res. L’orquestra roman en silenci mirant al director. És l’estrena de l’obra 04’33’’ de John Cage el 1952, una partitura que demana als intèrprets resten en silenci durant exactament 4 minuts i 33 segons. Tota una declaració d’intencions de qui és considerat un dels compositors nordamericans més influents del segle XX.
Visitem la casa que comparteixen l’artista sonor Llorenç Barber i la cantant i etnomusicòloga Montserrat Palacios per parlar de Cage, del moviment fluxus, dels sons experimentals, dels festivals de noves músiques i de les ciutats com a espais de creació. Una experiència intensa que traslladem a l’oient amb una narrativa sonora que té elements de ficció seguint el model dels podcasts autocontats.
Llorenç Barber ha dissenyat multitud de propostes sonores com els concerts de ciutats, amb els quals ha recorregut el món utilitzant les campanes com a instruments i les ciutats com a auditoris.
Veiem un fragment de la proposta sònica que va tindre lloc en la catedral de Granada el 13 de juny de 2010, organitzada pel Centro José Guerrero i immortalitzada en vídeo per La Nave de Tharsis.
També la ciutat anglesa de Liverpool va ser l’escenari de l’esdeveniment A symphony of bells en 2007.
Al llarg de la seua trajectòria, Barber ha impulsat grups d’avantguarda i projectes, concerts i festivals de molts i diferents estils i idiosincràsies, treballant amb artistes de tota classe i disciplines. Un exemple és Flatus Vocis Trío, l’únic grup a l’Estat Espanyol que va practicar de forma estable i contínua l’anomenada poesia fonètica.
En Astrolabio, la veu estesa de Montserrat Palacios es troba amb la veu mecànica d’una màquina de cosir Singer. Els seus sons grimpen per l’escultura etèria de Fuencisla Francés i ens conviden a un viatge sensorial, on la veu tix l’espai.
Per la seua banda, la proposta De sol a sol consisteix a sonar sense interrupció al llarg d’una nit sencera mentre els acompanyants descansen, dormiten, lligen o passegen sense poder deixar d’atendre l’escolta de tot el que sona en l’espai.
Per a acomiadar-nos, Llorenç i Montserrat ens sorprenen amb una singular improvisació musical dedicada al nostre programa i una salutació ben particular.
Podeu trobar més informació i escoltar l’obra de Llorenç Barber al web del seu 70 aniversari o al seu perfil d’Spotify.
Cinema i educació.
Qui van ser Charles Chaplin o Buster Keaton? I Georges Méliès? I Alice Guy? La funció principal del vessant didàctic de la Filmoteca és donar a conéixer la història del cinema, de la qual estos noms en formen part imprescindible, i posar en valor la funció principal de l’IVAC (Institut Valencià de l’Audiovisual i la Cinematografia), la preservació de la nostra memòria audiovisual.
En els diferents tallers que conformen la seua proposta didàctica, la Filmoteca tracta de fomentar el cinema com a recurs pedagògic i promou l’educació en la imatge, com un element essencial per al desenvolupament del sentit crític.
Cinema Jove
El Festival Internacional de Cine de València Cinema Jove té com a objectiu promocionar joves cineastes professionals (fins als quaranta anys) procedents de tot el món.
Al llarg de la seua trajectòria s’ha convertit en un fòrum de trobada internacional amb dues seccions oficials, homenatges, retrospectives o cicles temàtics.
El Festival, que va nàixer el 1986 i es realitza anualment a València, irrompia en els seus inicis com una experiència precursora en l’educació audiovisual i cinematogràfica en l’àmbit espanyol i europeu. Aquest vessant didàctic encara es manté en la secció de Trobada Audiovisual de Joves i en el projecte de residència d’estudiants.
Cinema Jove
La MICE és una mostra de cinema educatiu d’àmbit internacional per a xiquetes, xiquets, joves, professorat i públic en general, amb pel·lícules realitzades per alumnes dins d’entorns d’aprenentatge.
Naix per la preocupació sobre l’educació en un moment en què l’obtenció del coneixement es realitza mitjançant experiències intervingudes i dirigides amb una influència innegable dels mitjans de comunicació i les tecnologies.
Es va crear a València l’any 2013 per l’Associació Cultural Jordi el Mussol. Comença gràcies a un mestre de primària cinèfil, Josep Arbiol, i s’ha anat alçant com un referent de l’educomunicació dins i fora d’Espanya. La MICE és una experiència única, un festival de cinema itinerant per tota la geografia valenciana.
Cristina Cubells ens introduïx en els mons de l’escolta. Música, cultura i audiovisual amb Úrsula Sancristóbal, artista multidisciplinar i doctora en musicologia.
Redacció Cristina Quílez, Saray Puchades i Guillem Nicolàs
Producció Estela Martínez
Assessorament lingüístic Glòria Banyuls
Edició Francesc Bosch
Realització Arnau Múria
Disseny sonor Tere Núñez
Direcció Amàlia Garrigós
Continguts multimèdia Borja Pons
