Capítol 12 – Oficis
La programació de la Filmoteca difereix molt de la de qualsevol sala de cinema comercial. Com s’estableix aquest programa? Amb quins criteris es realitza la selecció dels films, cicles i altres propostes de la seua agenda? José Antonio Hurtado, cap de Programació de la Filmoteca, respon a aquestes qüestions.
Qualsevol obra de teatre suposa un exercici col·lectiu únic i irrepetible. Un moment màgic en què actors, públic i treballadors participen tots junts en un procés de comunicació que mai més tornarà a succeir. Per això cada funció és tan important, perquè cada detall compta a l’hora de convertir cada escena en un record inesborrable.
Però la de seduir el públic no és una tasca senzilla. Perquè tinga èxit cal el treball de moltes persones que, entre bambolines, s’ocupen de fer que cada funció siga única i inigualable. Els de la tècnica, la regidoria, la venda d’entrades, o l’atenció en la sala, són només alguns dels oficis del teatre que moltes vegades passen desapercebuts, però que resulten imprescindibles perquè la funció puga tindre lloc. Cal parar l’atenció necessària a tots aquests professionals del teatre, ja que, al cap i a la fi, el seu treball condiciona l’experiència de l’espectador des de l’instant mateix en què posa un peu en el teatre…
Cada visita a un teatre comença pel mateix lloc, per la taquilla. Carmen Garcia fa dècades que atén els espectadors del Teatre Talia de València, un tracte que de vegades ha acabat donant lloc a una bonica amistat.
Hui la feina de les taquilleres abraça també la venda en línia i l’atenció telefònica, un fet que demostra la seua implicació en tot el que afecta la relació amb el públic. I clar, després de tants anys, Carmen n’ha viscut de tots els colors, però la seua anècdota preferida està relacionada amb un actor de la talla de Josep Maria Pou.
L’entrada al teatre és un fet carregat de simbolisme. Un camí que et transporta a un món ple d’imaginació, on cada detall compta a l’hora de portar-te a dins mateix de la dramatúrgia que proposa l’obra. En aquest laberint, les persones que treballen a la sala són capaces de guiar-te quasi a cegues entre les fileres i fileres de butaques fins a trobar la finestra corresponent des d’on contemplar tot el món que creix a l’escenari. Al Talia, Martín i María Ángeles són els qui s’encarreguen d’atendre totes les necessitats que s’hi puguen presentar.
La taquillera i el personal de sala són els encarregats d’atendre totes les qüestions prèvies a l’inici de l’obra. Un preàmbul que acaba en el moment mateix en què s’alça el teló. És en eixe moment quan els tècnics prenen les rendes de la funció. El maquinista, el tècnic de llums i el tècnic de so s’encarreguen, walkie-talkie en mà, que tot a l’escenari passe segons estava previst. En aquest viatge a les interioritats del Talia, Iván és qui està als comandaments.
Si els tècnics són els qui s’encarreguen que tot passe com marca el guió, i els actors són els encarregats d’interpretar l’acció, un regidor o regidora és la persona encarregada de garantir la comunicació entre aquestes dues potes fonamentals per a qualsevol obra de teatre. Entrades, eixides, marques, instruccions, un bon regidor sempre està a l’aguait per a donar solució a qualsevol imprevist que puga sorgir. Una feina invisible però que tant actors com tècnics agraeixen molt. Yolanda Garcia és una de les qui sap de què va aquest ofici.
En una obra teatral es necessiten artilugis i maquinàries de tota classe. Alguns es poden trobar al carrer, altres es compren a una tenda qualsevol, i alguns cal buscar-los en llocs més especialitzats. Però n’hi ha de molt especials que cal construir-los, fer-los a mà, de forma que s’adapten a la perfecció a la utilitat que el director haja dissenyat per a ells. En aquests casos cal fer els productes a mà, modelar-los perquè s’ajusten a la realitat de cada escena. I és l’attrezzista qui s’ocupa de donar-los, de construir el que fins al moment només existia en la ment de l’autor. Per això la seua tasca és tan important, perquè només l’experiència ens ensenya què ens cal per a cada situació particular i on trobar el que ens fa falta. Toni Carpi és una de les persones que li ha dedicat bona part de la seua vida a aquesta disciplina.
Si l’attrezzo és una part fonamental en algunes produccions de teatre, la dels encarregats del vestuari no ho és menys. El seu treball és fonamental perquè cada actor vista d’acord amb els gustos del personatge a qui interpreta. Lluny de ser una feina fàcil, en cada producció hi ha moltes peces de roba i elements dels quals cal tindre cura. Una dedicació contínua que requereix una vertadera passió pel que fas. Ana Gómez, més coneguda com Anita, és una de les persones que més ha treballat en aquest món i després de tants anys de dedicació, té un fum d’anècdotes per contar.
Els encarregats de sala, els de la taquilla, tècnics, attrezzo, regidoria, sastreria… tots ells són imprescindibles per tal que els actors puguen fer la seua feina; això és donar vida a personatges de tota mena que quan baixa el teló, comencen una segona vida en la ment dels espectadors.
Per a conèixer en profunditat el Talia podeu fer una visita virtual al Teatre i recórrer el pati de butaques en la imatge tridimensional següent. O millor encara, podeu anar al teatre i veure en directe alguna de les obres que hi programen.
Parlem del present i el futur. Des de les noves promeses del jazz valencià. Els protagonistes ens conten quins han sigut els seus mentors i recorden els seus inicis.
Chevi Martínez, programador del prestigiós club de jazz Jimmy Glass, destaca el gran paper que juga la formació en el desenvolupament de l’escena valenciana. Tant és així que una de les escoles de música més prestigioses del món, la Berklee College of Music, va obrir una seu a València, i va multiplicar així el creixement internacional de la nostra escena.
Escoltem a la cantant d’origen lituà Viktorija Pilatovic, professora de cant de Berklee València.
Però el principal punt de trobada i formació del jazz a València es va crear molt abans que la Berklee Valencia. Des de fa ara trenta anys, el col·lectiu de músics Sedajazz ha estat el gran impulsor de la formació jazzística no reglada a València. Un dels seus projectes estrela és la Sedajazz Big Band, que compta amb una sel·lecció de músics de luxe, entre els quals destaquen noms com el de David Pastor a la trompeta, Jesús Santandreu i Perico Sambeat al saxo o Francisco Blanco Latino al saxo baríton i la flauta.
El col·lectiu Sedajazz s’ha convertit en una empresa de gestió musical que compta amb una oferta de més d’un centenar de músics professionals. Una de les grans referents vocals del jazz d’esta fornada és Eva Romero, a qui escoltem interpretant el bolero Algo contigo de Chico Novarro. La cantant està acompanyada de Moisés Olcina al saxo, Lucas Ibáñez a la guitarra, René Dossin al contrabaix i Miquel Lluch a la conga. Gravat en directe a casa de René Dossin, a Alcoi, el 19 de febrer de 2017, per al projecte Som Bolero.
Víctor Jiménez és un altre dels talents valencians emergents com a saxofonista. Considerat per la crítica especialitzada com la gran promesa del jazz espanyol podem veure un fragment del seu concert al Jimmy Glass Jazz Bar.
Redacció Cristina Quílez, Saray Puchades i Guillem Nicolàs
Producció Estela Martínez
Assessorament lingüístic Glòria Banyuls
Edició Francesc Bosch
Realització Arnau Múria
Disseny sonor Tere Núñez
Direcció Amàlia Garrigós
Continguts multimèdia Borja Pons
