Capítol 13 – Lluna plena de música
Capítol 2: Matilde Salvador
La filla del rei Barbut és el títol de la primera òpera en valencià. Estrenada al Teatre Principal de Castelló en 1943, l’obra va ser escrita per Matilde Salvador, una de les dones compositores de major rellevància en el panorama musical valencià del segle XX, a qui dediquem la nostra secció “El pentagrama”.
Encara que la producció pianística de Matilde Salvador va ser xicoteta en comparació amb la dedicada a la música vocal, cal destacar la seua Sonatina. Una obra que va interpretar per primera vegada a València una gran amiga de Matilde, la pianista Carmen Benimeli, tia del nostre pianista de capçalera Antonio Galera. Seguidament podeu veure la còpia manuscrita de la partitura pertanyent a l’arxiu familiar.
I per descomptat, l’escoltem en directe a l’estudi de Les cinc llunes, interpretada per Antonio Galera.
Ballar i cantar, riure, parlar, beure, jugar a les cartes… Els bureos o saraus eren músiques i balls tradicionals que els masovers de l’interior de les comarques de Castelló interpretaven en les seues cuines amb la família i els amics.
Unes tradicions que van tindre molt a veure amb la relació que es va establir entre masovers i maquis, aquells guerrillers que, anys després d’acabada la Guerra, lluitaren contra la dictadura franquista.
Els bureos constitueixen una manera de viure i de transmetre tot un saber popular en els quals la música ocupa un paper fonamental, especialment la seguidilla, la jota i el fandango, enllaçats sense interrupció. Una tradició que coneixem a través de la fonoteca de materials de l’Institut Valencià de la Música de la mà de l’etnomusicòleg Jordi Reig.
La recopilació de materials de la fonoteca va començar amb les campanyes escolars denominades “Tallers de música popular” durant els cursos 84/85 i 90/91, on 14.000 xiquets i xiquetes gravarien totes les cançons tradicionals que recordaven els seus majors.
Una tradició que cal protegir com fan entitats com el Grup Castelló, preocupats per saber i difondre aquest patrimoni. La seua principal tasca ha sigut sempre potenciar, promocionar, arreplegar i recuperar qualsevol tipus de manifestació popular valenciana.
Per parlar dels bureos, comptem amb l’entranyable testimoni d’un masover de més de huitanta anys de Vistabella i una jove descendent de Benassal i Culla. Dues generacions que continuen gaudint i protegint aquest tresor popular.
De soprano i arpa
Us imagineu escoltar un concert de música clàssica en un bar o una terrassa mentre us preneu un aperitiu? O en una llibreria, en un mercat, un celler o enmig de la muntanya. No, no són llocs molt habituals on gaudir d’una actuació d’aquest tipus però, per què no traure la música clàssica dels auditoris i apropar-la a tota classe de públics d’una manera atractiva?
Això és el que fan De soprano i arpa, un duo integrat per Quiteria Muñoz i Úrsula Segarra que en el seu disc Anemocòria fan un viatge en el temps per la música espanyola de tradició sefardita i del qual escoltem No vo comer ni beber, que ens interpreten en el programa.
Després de l’actuació Quiteria i Úrsula ens conten alguns detalls d’estes cançons antigues, de les quals no existeixen partitures escrites.
La música és clau per al creixement dels xiquets, per això desenvolupen programes destinats a públic infantil i familiar com per exemple Peer Gynt, amb música d’Edvard Grieg, del qual podem veure una mostra en aquest vídeo.
En la línia d’innovar i modernitzar la música clàssica, Irreverència és un espectacle únic i diferent en el qual intervenen altres disciplines artístiques com la dansa contemporània o la moda.
Úrsula Segarra ens descobreix alguns detalls de l’arpa, un instrument molt antic i prou desconegut amb una sèrie de peculiaritats a causa del seu tamany i disseny.
Escoltem una altra peça en directe del seu disc Anemocòria que porta per títol A la una nací yo.
Podeu conèixer més detalls d’aquest interessant projecte al web de De soprano i arpa o al seu canal de Youtube.
Redacció Cristina Quílez, Saray Puchades i Guillem Nicolàs
Producció Estela Martínez
Assessorament lingüístic Glòria Banyuls
Edició Francesc Bosch
Realització Arnau Múria
Disseny sonor Tere Núñez
Direcció Amàlia Garrigós
Continguts multimèdia Borja Pons
