Capítol 15 – Improvisacions
Capítol 4: Letícia Argudo
El so cinematogràfic rarament s’aprecia a soles, per si mateix, ja que funciona fonamentalment com un realçament del que és visual: mitjançant alguna misteriosa alquímia perceptiva, qualsevol virtut que el so brinde al film és percebut i apreciat enormement per l’audiència en termes visuals. Com millor el so, millor la imatge”. Walter Murch, muntador i dissenyador de so de pel·lícules com Apocalypse now o El padrí.
Ens passegem amb “L’estetoscopi” en companyia de Leticia Argudo, cap de so de The Last Monkey, especialistes en so directe i postproducció per a cinema i creacions audiovisuals. Mentre ens conta les seues aventures, fem un pas més per tal de trencar el sostre de vidre.
En l’etapa de postproducció i muntatge, Leticia s’encarrega de les edicions dels diàlegs, de la realització de transicions i de procurar una continuïtat sonora en les narratives. El seu company d’aventures, Jorge Flor, realitza ambientacions, edicions, mescles, masteritzacions. Tot un binomi creatiu que els ha portat a viure experiències a Etiòpia, el Salvador, Venècia, els Estats Units i clar, arreu de tota la península Ibèrica.
Veiem el tràiler de la pel·lícula The Mystery of the Pink Flamingo, produïda pels germans Polo i Japonica Films, en la qual Letícia es va encarregar del so. Rodada als Estats Units, convida a fer un viatge d’autodescobriment creatiu a partir de la vida, precisament, d’un enginyer de so.
Precisament per aquesta pel·lícula, Letícia va rebre el premi al millor so de la tercera edició dels Premis de l’Audiovisual Valencià. Aquest és el moment en què recollia el guardó i reivindicava el treball de les dones professionals del seu sector.
Podeu veure alguns dels projectes en què han participat Letícia Argudo i The Last Monkey en el seu web i en el seu perfil d’IMDB.
Improvisacions
Improvisar, crear, inventar, compondre, imaginar, sentir, escoltar, parar atenció… Deixar-se portar, fer música lliurement, sense estructures, sense partitures, buscant i explorant la veu pròpia. Abordem la improvisació musical des de la composició, la interpretació i l’educació amb Josep Lluís Galiana, Isabel Latorre i Adolf Murillo, que ens apropen al món de la creació sonora més lliure.
Isabel Latorre és compositora i intèrpret, abastant molts camps: escriu música per a mitjans audiovisuals, arts escèniques i concerts, i també es fica en el món de la improvisació musical.
El saxofonista Josep Lluís Galiana proposa un viatge musical a partir de l’exploració de nous territoris sonors i emocionals en els seus concerts. Ens fa una mostra.
Per primera vegada, Isabel Latorre i Josep Lluís Galiana improvisen junts, i ho fan a l’estudi de Les cinc llunes. Saxo i acordió exploren alhora territoris desconeguts.
Ens aproximem a altres projectes col·laboratius com Bregues de Moixos o Traçsonology. Aquest últim treball, el qual inclou nou composicions a partir d’una partitura gràfica d’Adolf Murillo, ha sigut reconegut entre els deu millors treballs de música clàssica publicats durant el 2020 pels Premis Enderrock.
El professor de la Universitat de València Adolf Murillo presenta el llibre Escuelas creadoras. Escuelas del cambio. El arte como herramienta de transformación.
A Les cinc llunes tastem La paella sònica, una creació multidisciplinària d’Adolf Murillo entorn del ritual de la paella, que va més enllà de cuinar-la i que compta amb les reflexions de Josep Piera, autor d’El llibre daurat. La història de la paella com no s’ha contat mai.
La paella, plat valencià per excel·lència, es converteix en un suggeridor camp d’exploració sònica. El set de percussió és converteix en una autèntica cuïna per tal de seguir el procés d’execució d’una paella, arrodonit amb el diàleg de les flautes de Rosa Soler, els saxos de Josep Lluís Galiana, la percussió de Joan Soriano, els visuals de Pere Vicalet i l’electrònica d’Adolf Murillo. Veiem el procés de representació de la partitura gràfica de La paella sònica.
Podeu seguir investigant el camp de la improvisació musical i l’exploració sonora als llocs web d’Isabel Latorre, Josep Lluís Galiana i Adolf Murillo. També podeu visitar la pàgina de Liquen Records o la del Laboratori per a la Investigació de Processos Creatius Contemporanis. També podeu veure el documental complet de La paella sònica.
El País Valencià compta amb un riquíssim patrimoni en la seua música tradicional. En aquest primer episodi analitzem els diferents nivells de tractament de la tradició: vigència contemporània, restauració folklòrica i intervenció folk.
El versador Josemi Sánchez i el cantaor Josep Aparicio, Apa, interpreten una riberenca a Algemesí (la Ribera Alta), 19 de maig de 2006.
Processó d’Al Tall amb Miquel Gil, Xavi Sarrià i Miquel Gironès al concert de comiat del grup a l’Auditori de Barcelona.
L’actriu i dramaturga Lara Salvador, juntament amb son pare, el músic percussionista Jesús Salvador, Chapi, presenten a la SGAE de València en febrer de 2021 l’obra, Qué sabe nadie, premiada en Russafa Escènica 2020.
Redacció Cristina Quílez, Saray Puchades i Guillem Nicolàs
Producció Estela Martínez
Assessorament lingüístic Glòria Banyuls
Edició Francesc Bosch
Realització Arnau Múria
Disseny sonor Tere Núñez
Direcció Amàlia Garrigós
Continguts multimèdia Borja Pons
