Capítol 16 – Llunàtics i lliures
Cinema, videojocs, sèries, documentals o teatre. El ventall de productes d’oci i entreteniment al nostre abast és ampli i molt divers, però amb un denominador comú que els travessa: la música. Tots aquests productes necessiten bandes sonores, efectes de so i ambients sonors de tota mena. I d’això se n’encarrega el nostre convidat, Ramón Giner, especialista a posar música a audiovisuals de tota classe. Amb un peu a la lluna de la música i l’altre a la del cinema repassem el seu treball.
En Ramón Giner trobem dues vessants molt marcades: la pedagògica, que exerceix des del Conservatori Professional de Música de Llíria i la compositiva, molt més eclèctica i diversa, en què trobem referències de quasi tots els gèneres i formats.
En el món acadèmic, Giner destaca per la seua aportació en la matèria de cultura audiovisual de la qual n’és pioner i referent. Un dels experiments que realitza a les seues classes és el de projectar la mateixa escena d’un film d’Alfred Hitchcock, canviant-ne la música en cada ocasió. L’objectiu és demostrar el poder d’influència de la música sobre la imatge i com és capaç de modificar radicalment els sentiments que provoca en una mateixa escena.
En la vessant creativa destaca la seua estreta relació amb l’obra del referent de l’animació Pablo Llorens, amb qui ha participat en un grapat de projectes. En veiem l’exemple més notable en el fragment final i els crèdits de l’Enigma del chico croqueta, pel·lícula que va guanyar el Goya a millor curt d’animació i la Mostra de Cine de València a la millor música l’any 2004.
D’entre les nombroses col·laboracions amb Llorens, destaquem també Molecular Zombie, curtmetratge on Ramón es va encarregar de la música, dels efectes de so i de la mescla. Una peça amb un caire més dramàtic i de suspens que havia d’ambientar una boja història de ciència-ficció. N’escoltem una mostra.
Paral·lelament al món acadèmic, Ramón Giner es defineix com autodidacta en músiques no tradicionals, fora de la clàssica de conservatori. Al llarg dels anys ha investigat i desenvolupat músiques per a projectes molt diversos, que requerien estils i tècniques també molt diferents.
Publicitat, sèries, documentals, teatre… Cap format queda fora del seu terreny de joc. En la ficció televisiva destaquem la música i els efectes de so desenvolupats per a The Shadownsters, una de les sèries inclosa en la programació infantil de La Colla d’À Punt, en versió original per a ajudar els més menuts a aprendre anglés.
En teatre, un dels seus treballs més reeixits és la col·laboració amb Moisés Bautista i Teresa Núñez, creadora de les sintonies de Les cinc llunes, amb qui va compondre la música per a l’espectacle escènic Confluencias de la companyia Els visitants.
Los artistas rupestres és la seua incursió en el món del documental, on empra un registre musical i efectes sonors més orgànics, més tribals.
En els últims anys ha treballat també en músiques destinades a videojocs, més lleugeres. Un treball creatiu divertit però diferent de l’habitual, on predominen bucles musicals destinats a mantindre l’interés en la pantalla del mòbil, a diferència de la música per a cinema, on cada escena requereix un tractament i una narrativa especial.
Proposem a Ramón Giner interpretar una de les seues composicions al piano de cola del nostre estudi lunar, i és precisament aquesta Bubble Witch Saga 2 la peça escollida, en una versió exclusiva per a Les cinc llunes molt més clàssica que l’original. A continuació podeu veure’n el resultat.
Per a saber més de la seua obra podeu visitar el lloc web de Ramón Giner, el seu perfil de Vimeo o consultar la seua filmografia a IMDB, el major catàleg d’obres cinematogràfiques online.
Al llarg dels darrers cinquanta anys, diverses formacions i intèrprets han utilitzat la música tradicional com a recurs creatiu. En aquest segon episodi recorrem l’evolució d’aquest tractament des dels anys de la Transició fins al fenomen Botifarra.
Tres generacions damunt d’un escenari. Carraixet és un dels grups pioners de la posada en valor del folk i la música popular valenciana. Amb una llarga tradició familiar de músics ha resistit les modes, el masclisme, una dictadura, la violenta Batalla de València i fins i tot un intent d’atemptat amb bomba.
Carraixet va ser un dels caps més visibles d’aquella generació de músics que va posar en marxa la reinterpretació de la música tradicional, compartint cartell i escenari en incomptables ocasions a músics com Paco Muñoz, Al Tall, Lluís el Sinfoner o Els Pavesos. Veiem la interpretació que feia Carraixet de la cançó Les parrandes, el 25 d’abril de 2016 a la plaça de bous de València.
Contra tot pronòstic, el segle XXI comença amb un nou moviment sísmic que sacsejarà de nou la música tradicional valenciana i li tornarà una popularitat transversal que mai no havia assolit amb els moviments precedents. Un cantador procedent del món dels grups de danses esdevé un veritable ídol de masses per la seua autenticitat personal, el seu carisma escènic i una insòlita capacitat comunicativa. Esclata aleshores el fenomen Botifarra.
En els anys vuitanta el cantaor de Xàtiva Pep Gimeno Botifarra es va llançar a recórrer poble per poble i a gravar a les persones majors per tal de rescatar de l’oblit una tradició que estava a punt de desaparèixer.
No té telèfon mòbil, ni cotxe. En canvi, sap el nom de tots els estris dels llauradors, els refranys de molts pobles i les característiques fonètiques de les parles del nostre poble. Recita de memòria centenars de frases fetes, embarbussaments, romanços i contes.
Arrels és la primera gira programada de Pep Gimeno Botifarra després de més de 40 anys de llavor cultural.
Redacció Cristina Quílez, Saray Puchades i Guillem Nicolàs
Producció Estela Martínez
Assessorament lingüístic Glòria Banyuls
Edició Francesc Bosch
Realització Arnau Múria
Disseny sonor Tere Núñez
Direcció Amàlia Garrigós
Continguts multimèdia Borja Pons
